Ni enye ni accents. Es lo que hay. Tota manera, l'important es el contingut, oi? Si, clar, d'aixo tampoc en tinc gaire en aquest blog jo, ja ho se. - Si. I que? Aixo no ho faig per entretenir-vos, ho faig per la meva memoria. Que son 29 tacos i massa cigarritus de la risa els que em fan pols les neurones.
Fa la friolera de set mesos que no escric res de res, i tot perque de primavera a estiu va canviar poc la cosa. Fred, pluja. Mes pluja. Mes pluja. I clar, els anims per terra... O sigui que a la primavera va nevar, l'estiu va ser visto i no visto (mes aviat NO visto i punt), i ara ens fotem de ple a la tardor... preludi de l'hivern. En aquest pais se'm congelen els monyos. (Rima).
London city em te fins als idem, i l'unic que em mante viva ara es l'esperanca del marc... de vuelta a casa. La meva familia, encantada. Els meus amics espero que s'enrecordin de mi... Torno amb uns quants quilos mes dels que em vaig emportar... incloent uns 70 quilos de bon tros d'home (modelo barba plus) que esta intentant aprendre castella a marxes forcades. Mon pare em va dir que ho sabia - a la que la Claudia pille novio se vuelve a Barna. Sera vident? No se... suposo que em coneix, que per algo es mon pare. (I jo, perque no en tenia ni idea, eh? Quina rabia que un vagi tant perdut en un mateix... si tingues paciencia i ganes de creixer interiorment probablement m'ho faria mirar. Pero no.)
Fins aviat.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment