JUST IN CASE

As I've added myself onto Facebook, maybe you will wander into this page hoping to find something interesting... Well, I must tell you that this blog is shit. Hopefully, when winter strikes and I am even more housebound, it will improve. That is, maybe I'll bother putting some funny pics and youtube stuff and all that jazz. We'll see.

New and updated!!!

Hello nenes i nenes. M'he fet un facebook. Floating Ona Claud, para mas info. A veure si aquesta xarxa virtual no se'm queda tan oblidada com el myspace... jur jur.

Pos eso.

Primavera - verano - ontonyo - invierno

Ni enye ni accents. Es lo que hay. Tota manera, l'important es el contingut, oi? Si, clar, d'aixo tampoc en tinc gaire en aquest blog jo, ja ho se. - Si. I que? Aixo no ho faig per entretenir-vos, ho faig per la meva memoria. Que son 29 tacos i massa cigarritus de la risa els que em fan pols les neurones.

Fa la friolera de set mesos que no escric res de res, i tot perque de primavera a estiu va canviar poc la cosa. Fred, pluja. Mes pluja. Mes pluja. I clar, els anims per terra... O sigui que a la primavera va nevar, l'estiu va ser visto i no visto (mes aviat NO visto i punt), i ara ens fotem de ple a la tardor... preludi de l'hivern. En aquest pais se'm congelen els monyos. (Rima).

London city em te fins als idem, i l'unic que em mante viva ara es l'esperanca del marc... de vuelta a casa. La meva familia, encantada. Els meus amics espero que s'enrecordin de mi... Torno amb uns quants quilos mes dels que em vaig emportar... incloent uns 70 quilos de bon tros d'home (modelo barba plus) que esta intentant aprendre castella a marxes forcades. Mon pare em va dir que ho sabia - a la que la Claudia pille novio se vuelve a Barna. Sera vident? No se... suposo que em coneix, que per algo es mon pare. (I jo, perque no en tenia ni idea, eh? Quina rabia que un vagi tant perdut en un mateix... si tingues paciencia i ganes de creixer interiorment probablement m'ho faria mirar. Pero no.)

Fins aviat.

Laaa laaa laaa laaa (aka Quin post més trist)

Deia, feia uns dies, que aniria posant fotos de la primavera londinenca. I buenu, no és que hagi estat fotografiant moltes floretes últimament.... De fet, de primavera NADA. Y cuando digo NADA,es N-A-D-A. Fot un fred que pela i ens ha nevat. Si, altre cop. I a casa la gent deu anar en biquini. Deixeu-me que em queixi (que últimament no sóc bona per res més).

Jodeeeeeeeer.

Vale. Prou. Sí, perdoneu que sigui tan avorrida, però és que ja tinc ganes de que faci més caloreta i deixar de portar la roba d'esquiar per anar en moto. No és conya.

Buenaaaas

En un moment d'inspiració (gràcies Flanagan) he decidit començar un blog. Tothom en te un, per què no jo? Estic una mica seca (poc inspirada) i un xic desconnectada de les arrels, o sigui que per mantenir la família contenta (i informada) i rebre visites ocasionals de vells amics i belles amigues (sí, sóc nyonya, ho sé), ara tinc aquest espai virtual. El meu pare segur que pensa que hauria d'estar fent servir l'esteruelaspuntocom de l'espai web. I no li falta rao. Però és que fer un blog aquí és tan fàcil....

La llei del mínim esforç. Força constant.

I buenu, presentacions formals. Gent, aquí estic jo (o trossets del meu camí). En pro de fer caure baves familiars (especialment paternes), espero penjar en breu fotos de la primavera arribant a Londres. (A veure si és veritat).

Petons a tothom!