En un moment d'inspiració (gràcies Flanagan) he decidit començar un blog. Tothom en te un, per què no jo? Estic una mica seca (poc inspirada) i un xic desconnectada de les arrels, o sigui que per mantenir la família contenta (i informada) i rebre visites ocasionals de vells amics i belles amigues (sí, sóc nyonya, ho sé), ara tinc aquest espai virtual. El meu pare segur que pensa que hauria d'estar fent servir l'esteruelaspuntocom de l'espai web. I no li falta rao. Però és que fer un blog aquí és tan fàcil....
La llei del mínim esforç. Força constant.
I buenu, presentacions formals. Gent, aquí estic jo (o trossets del meu camí). En pro de fer caure baves familiars (especialment paternes), espero penjar en breu fotos de la primavera arribant a Londres. (A veure si és veritat).
Petons a tothom!
No comments:
Post a Comment